ESPECIAL RENDA 2017: com declarar si has comprat, venut o llogat un habitatge

L’esborrany i la nova app de la campanya de la declaració de la Renda 2017 poden facilitar la seva presentació, però s’ha de tenir cura i repassar totes les dades, especialment el cas de les transaccions immobiliàries.

Una errada no només pot implicar pagar més o menys del que correspon, si no que les sancions posteriors poden ser considerables. A més, la informació automatitzada pot no tenir en compte les deduccions o d’altres beneficis fiscals.

Això és el que s’ha de tenir en compte segons el tipus d’operació immobiliària realitzada durant l’any passat.

Si has comprat un habitatge com a residència habitual

Qui hagi comprat un nou habitatge habitual durant el 2017 ha d’indicar la referència cadastral en la declaració de la Renda, assegurar-se de marcar la casella de canvi de domicili si no ho havia comunicat anteriorment i confirmar que les dades que consten en l’Agència Tributària són els d’aquesta nova adreça.

“Es molt important comunicar el nou domicili fiscal, perquè és on arribaran les notificacions de l’Agència Tributària, i la no recepció pot suposar greus problemes en el futur”, explica José Antonio Martín Herrera, vocal de la Junta del Colegio de Gestores Administrativos de Madrid.

Aquestes noves compres no tenen dret a deducció per adquisició d’habitatge habitual, que queda limitada a les que es van adquirir abans de 2013 i sempre que ja s’apliqués aquesta deducció abans d’aquesta data.

Si has comprat un segon habitatge

Els immobles que no constitueixen habitatge habitual apareixen en la declaració en l’apartat d’imputació de renda immobiliària. “És com si un contribuent tingués un ingrés pel sol fet de tenir a la seva disposició un immoble”, explica Martín. Es calcula segons un percentatge del valor cadastral. En aquells municipis en els que el valor cadastral ha estat revisat en els darrers deu anys serà del 1,1%. En cas contrari, del 2%.

Si has venut un immoble

“Les operacions de transmissió d’un immoble són conegudes fefaentment per l’Agència Tributària si s’han fet davant de notari en escriptura pública”, indica Martín. És a dir, Hisenda té coneixement de la venda i la informació corresponent apareixerà a l’esborrany. Per a calcular si la venda ha donat lloc a un guany o a una pèrdua patrimonial s’ha de recopilar tota la documentació tant de quan es va comprar aquest immoble com de la venda recent. No només les escriptures, si no també les despeses associades, si s’han realitzat millores durant el temps que s’ha posseït aquest habitatge, etcètera.

Si s’han guanyat diners es declararà un guany patrimonial que tributarà en funció del  seu import: entre 0 i 6.000 euros al 19%, entre 6.000 i 50.000 al 21%, i per sobre d’aquesta quantitat al 23%. Hi ha algunes excepcions. Per exemple, en la venda de l’habitatge habitual per part de majors de 65 anys, el guany està exempt.

La venda de segones residències de majors de 65 anys també pot estar exempta si l’import de la venda es reinverteix en la constitució d’una renda vitalícia amb un import màxim de 240.000 euros. Per altra banda, existeixen coeficients reductors per a habitatges que es van comprar abans de 1994, amb un límit fins a 400.000 euros, per a les que és necessari calcular cada cas.

Existeix a més l’exempció per reinversió, que només s’aplica en el cas de la venda d’habitatge habitual. En aquest cas el guany patrimonial pot quedar exempt si es reinverteix l’import de venda en un nou habitatge. Aquest pagament es pot realitzar des de dos anys abans i fins a dos anys després de la venda.

Si s’han perdut diners, aquesta pèrdua es pot compensar amb altres guanys patrimonials (accions o fons d’inversió, per exemple) durant aquest mateix any fiscal o durant els quatre exercicis següents.

Si ets un propietari d’immobles en lloguer

Els ingressos percebuts pel lloguer d’un habitatge es declaren com a rendiments del capital immobiliari, amb diferències segons el tipus de lloguer. Els qui lloguen un habitatge per a un ús residencial, de llarga temporada, compten amb un benefici fiscal del 60%.

“Aquest benefici només s’aplica en el cas dels qui declaren el lloguer. Si un contribuent decideix no declarar-lo, si el descobreixen no tindrà dret a aquest benefici, a més d’haver de fer front a la sanció corresponent”. Aquest benefici fiscal tampoc s’aplica en el cas de lloguers turístics, per dies, vocacionals o temporals, inclosos els pisos d’estudiants que no constitueixen habitatge habitual dels llogaters. A més, si no s’ha llogat tot l’any, els dies en que l’immoble ha estat buit han de declarar-se com a imputació de renda immobiliària.

Els propietaris d’habitatges en lloguer poden descomptar les despeses que s’hagin derivat: els interessos del préstec hipotecari si n’hi ha, les despeses de reparació i conservació de l’immoble, l’Impost de Béns Immobles i fins i tot l’amortització del valor de l’immoble o del seu contingut. “Amb totes les despeses que es poden deduir, i amb el benefici de lloguer si és per a habitatge  habitual, el benefici pel que s’acaba tributant és molt petit”, clarifica José Antonio Martín.  

Si ets llogater

Si el contracte de lloguer és anterior a 2015 i no ha canviat, encara manté la deducció per lloguer del 10%. En els contractes nous no hi ha possibilitat d’accedir a deducció estatal. És important, malgrat tot, consultar la normativa corresponent a cada comunitat autònoma. Perquè algunes d’elles mantenen deduccions per lloguer d’habitatge, especialment per a llogaters joves.

Dades històriques i ajuda d’un gestor professional

Les dades de l’esborrany proporcionades per l’Agència Tributària, que cal revisar, corresponen únicament al darrer any fiscal. I, a vegades, no és suficient. “És aconsellable tenir en compte les dades històriques, i això és el que fan els gestors professionals. Pel que respecta a un immoble hem de tenir present quan es va comprar o vendre, per quins preus, si hi ha pèrdues a compensar, etcètera.

Hi ha dades que poden ser de fa cinc anys i tenir transcendència en la declaració d’aquest any”, afirma el gestor. “Els professionals treballem per anar més enllà de la imatge estàtica que proporcionen les dades fiscals d’un sol any, per evitar que els contribuents perdin les desgravacions o beneficis que els corresponguin. I que, al final, només paguin el que els toca”.

INFORMACIÓ D’UTILITAT

·          

• A partir del 8 de maig ja es pot demanar cita prèvia de l’Agència Tributària per tal de que un assessor realitzi la declaració de la Renda 2017.
• Del 10 de maig i fins al 2 de juliol es pot realitzar la declaració de la Renda 2017 a les oficines de la Agència Tributària. Imprescindible sol·licitar cita prèvia. Per a realitzar-la online, personalment o mitjançant un gestor, el termini està obert des del 4 d’abril.
• El termini per a presentar la declaració acaba el 27 de juny si el resultat és a ingressar i es domicilia, i el 2 de juliol en la resta de casos.
• El 29 de juny és el darrer dia per tal de sol·licitar cita prèvia.