Donar l’habitatge o deixar-lo en herència?

Entre donar i deixar en herència, l’herència continua essent la opció preferida entre els espanyols. D’acord amb les dades més recents que ofereix l’ INE, a l’agost del 2017 es van transmetre 13.351 habitatges per herència i només 1.129 per donació.

És veritat que, a priori, la opció de l’herència és menys costosa que la de donar, però no té perquè ser la més convenient. I és que no existeix una resposta unilateral que resolgui aquesta qüestió. Per això, s’ha de donar un tracte personalitzat a cada cas, coneixent i analitzant els punts clau de la decisió i les característiques de cada procediment.

La donació consisteix en un acord voluntari pel que el propietari cedeix gratuïtament el seu habitatge als nous amos; aquests només hauran d’abonar el que dictamini la llei, però mai realitzar un pagament al donant. A més, encara que qui rep l’habitatge s’assegura en l’acte la recepció d’allò donat, el donant pot reservar-se el dret a l’usufructe vitalici; és a dir, pot disposar plenament de l’habitatge fins a la seva mort encara que ja no consti com a propietari. En aquest cas, l’usufructuari serà responsable de les despeses ordinàries com la llum, l’aigua o la comunitat i el nu propietari s’encarregarà, encara que amb certes compensacions, de les despeses extraordinàries.

Deixar l’habitatge en herència, per altra banda, sòl ser menys costós, però implica que l’hereu no podrà gaudir d’ella fins a la mort del propietari. A més, el testador sempre estarà a temps de canviar el testament i escollir a un altre hereu.

Quins impostos es paguen en cada cas?

Tota herència o donació té un cost. I és que quan s’hereta o es dóna un habitatge, aquest té un valor, i sobre aquest valor es realitza la liquidació de l’impost que correspongui en cada cas. Per tant, ningú hereta o rep una donació gratuïtament. Però, quins són els impostos que es paguen en cada cas? El Consejo General de Economistas y Asesores Fiscales (REAF-REGAF) n’assenyala tres:

Impost de Successions i Donacions. Es paga en ambdós casos i és responsabilitat de qui rep la propietat. La regulació d’aquest impost és competència de les comunitats autònomes, pel que l’import a pagar varia en funció de cada territori. Per llei, heretar un habitatge suposa una reducció del 95% en la base imposable i fins a un import màxim de 122.606 euros. Malgrat tot, les comunitats autònomes poden augmentar aquest percentatge i fins i tot canviar els límits.

IRPF. Aquest impost només s’aplica en cas de donació i els seu pagament correspongui al donant. És a dir, qui dóna l’habitatge l’ha de declarar en la declaració de la renda excepte si es tracta de l’habitatge habitual i té més de 65 anys.

Plusvàlua municipal o Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana. El pagament d’aquest impost correspon en ambdós casos a qui rep, és a dir a l’hereu i al receptor de la donació.

Impost de Successions i Donacions: la normativa de cada comunitat

La regulació de l’Impost de Successions i Donacions depèn de cada comunitat autànoma, pel que varia molt; no és el mateix heretar a Navarra que a Extremadura.

A més, a l’hora de determinar quina legislació s’aplica en cada cas, s’ha de tenir en compte que la donació d’un habitatge tributa en la comunitat ón es troba situat l’immoble. És a dir, si la propietat es localitza a Múrcia, s’aplicarà la legislació de Múrcia independentment d’on resideixi el receptor de la donació.

En 2016, a España es van transmetre 159.988 habitatges per herència i altres 16.148 per donació, segons les dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE).